|
Els primers 10 anys
...des que un grupet d’amants del jazz van abandonar una passió més o menys secreta per compartir-la, fer jazz en la llum i la fosca d’una sala, ni underground ni elitista. Ja ho sabeu, Jazz Obert va néixer així: un grupet d’amics dins un bar de bona nota, una associació, estatuts, socis, ajuts, espònsors…Deu anys no són res, i tanmateix són més de 270 concerts i actuacions, obertes o en sala, algun experiment amb la poesia, aproximacions a la joventut, el jazz en el cinema. Molta feina, incerteses no poques: l’avió amb retard, la sala de concerts no disponible, i alerta que diuen que és molt antipàtic i sorrut, i el contrabaix? on és el contrabaix?… Però no va ser així: el concert un èxit i la sala plena, finalment.
Els grans plaers intensos sovint comporten feina, conèixer coses noves suposa un esforç, una actitud contra la rutina, el retorn amable a les coses ja conegudes una i altra vegada, la nota coneguda versus la sorpresa inesperada, el retorn i el compàs romput, jazç amb ce trencada, la meravella i el descobriment.
Als darrers anys hi ha hagut una explosió de festivals de jazz, la música en viu sabem que perviurà en temps de còpies de còpies, és el poder de l’escenografia, de la carn i l’ossa del músic, l’audiència, el contacte, la bellesa de l’escena. Una dècada no és res, cridats a musicar el proper mil·lenni! Desitjau-nos sort.
I el programa, ben ample i divers. Xavi Maureta i cia. que també faran deu anys (gratulacions!), i més tard Joan Monné Trio, el nostre jazz més intens i proper. Jazz en estat pur, la matèria primera amb David Murray, i Enrico Rava, el lirisme i la tradició tota amb Chano Domínguez. I un picnic, i el Dixieland a places i carrers…, and lot more…, la festa del jazz.
Serà a la primavera, dos dies abans de la primera lluna plena, un parell de mesos de bona música, Menorca es farà gran quan tot ja vol renéixer.
Amigues i amics, gràcies per haver vingut, tots aquests anys. |
