Jazz Obert

Ignasi Terraza Trío

• Divendres, 1 de desembre de 2006, a les 22.00 h
  
• Teatre del Casino Nou de Ciutadella
  
• Venda anticipada d'entrades: Ciutadella, Llibreria Punt i Apart i Òptica Ciutadella; Ferreries, Bar Feimar; Alaior, Òptica Alaior; Maó, Llibreria Fundació
  
• Preu: 17 euros / Carnet jove: 14 euros / Socis: 12 euros
  
• Col·laboren: Ajuntament de Ciutadella, regidoria de Cultura / Fundació Sa Nostra / Consell de Menorca, Departament de Cultura i Educació
  

Des d’aleshores ha participat en diversos grups de totes les formacions possibles, bé com a membre bé com a líder, sempre amb el segell distintiu del swing. El seu coneixement del llenguatge jazzístic i el seu sentit del ritme i de l’harmonia el van convertir cada cop més en un acompanyant o partenaire molt sol·licitat d’una àmplia varietat de figures locals i internacionals, com els cantants Charmin Michelle, Randy Greer, Michelle McCain, Lavelle i Stacey Kent, i músics com Frank Wess, Jesse Davis, Gene “Mighty Flea” Conners, Teddy Edwards, Ralph Lalama i Brad Lealy, entre d’altres. Les seves formacions de trio habituals o d’ocasió han comptat amb baixistes com Pierre Boussaguet, Mario Rossy, Javier Colina, Jules Bekôkô i Horacio Fumero, i amb Gregory Hutchinson, Walter Perkins, Bobby Durham, Peer Wyboris, Jo Krause i Julian Vaughn, a la bateria, entre d’altres.

Són especialment destacables dues de les associacions musicals de la seva carrera. La primera –durant dos períodes diferents (1985-1988 i 1996-2000)– va ser amb el vibrafonista i batería Oriol Bordas, amb el qual va tocar en formacions de trio i quartet amb els noms de Hot-Swing i Four Kats, així com en una orquestra, la Barcelona Jazz Orchestra. Tots dos van arribar a posar en marxa com a socis un segell de jazz local i una promotora anomenats Swingfònic, que van tancar quan l’Oriol va plegar l’any 2000. La segona associació va ser amb el guitarrista nord-americà David Mitchell (1990-1993), amb el qual va liderar el Mitchell-Terraza Quartet, que va guanyar el premi al millor grup novell en el Festival Internacional de Getxo de 1991.

Des del 2001, Ignasi Terraza toca habitualment a la seva ciutat natal bé en solitari, bé amb el seu trio o amb d’altres formacions, i també actua en gires per Espanya, Portugal, França i Suïssa. El 2003 va gravar dos discos i va començar a ensenyar piano de jazz al Conservatori Superior de Música de Barcelona.

Pàgina web: Ignasi Terraza

Eliane Elias

• Divendres, 13 d’octubre de 2006, a les 22.00 h
  
• Teatre Principal de Maó
  

Natural de Säo Paulo (Brasil), nascuda el 1960, Eliane Elías, és una pianista versàtil, a més de compositora i cantant, capaç d’enfrontar-se tant al jazz més ortodox, com a la música clàssica o a la música popular sud-americana. Però sobretot és una pianista de jazz en el més estricte sentit de la paraula, amb una gran facilitat improvisadora i una exquisida tècnica, plenes d’un enorme contingut emocional i líric que brilla de forma extraordinària quan incorpora al seu repertori temes brasilers –ja amb disset anys acompanyava Toquinho i Vinicius de Moräes-, peces de Jobim, Iván Lins o Milton Nascimiento, sinuoses línias cromàtiques per les quals es mou amb intel·ligència i mestria. Els seus discs, "Plays Jobim", "Paulistana", "Fantasía" o "Sings Jobim" per al segell Blue Note, en són exemples il·lustratius.

A més de la seva faceta com a professora de piano al Lincoln Center de Nova York, entre els seus darrers treballs discogràfics i col·laboracions, destaquen: enregistraments amb Toots Thielemans a "Brazil Project" o amb Joe Henderson a "Double Rainbow". Un magnífic disc, "Solos & Duets", compartit amb Herbie Hancock. La seva presència a la pel·lícula i disc sobre el latin jazz, "Calle 54", de Fernando Trueba i el recent "Everything i Love", un brillant recorregut musical de tretze balades, en el qual torna a reunir dues seccions rítmiques excepcionals: Marc Johnson i Jack DeJohnette, Christian McBride i Carl Allen, amb composicions pròpies i de clàssics com Porter, Berlin o Gershwin.